Dedico aquest article de El País del dissabte 15 de desembre a totes aquelles persones deterministes que viuen en l'oportunisme i l'egoisme. Si la nostra espècie ha arribat a on és, ha estat gràcies a la col·laboració i s'en sortirà aplicant la mateixa recepta amb l'objectiu del bé comú.
¿Solo la victoria cuenta?
¿Estamos seguros?
En La soledad del corredor de fondo, la novela y la película, el protagonista, un chaval de un reformatorio, un fenómeno del campo a través, se deja ganar en un cross por el representante de un colegio pijo. Lo hace como gesto de rebeldía, de libertad, para fastidiar a su carcelero-entrenador-profesor. Una acción hermosa que, dicen los entendidos en atletismo, es puramente peliculera, imposible en la vida real, añaden, pues un atleta, uno bueno, nunca se dejaría ganar. Llegir més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada